18/2/09

Notícia/ URBANISMO DESENCALLA EL PROYECTO DE LOS BAÑOS DE ARTIES


La Comisión de Urbanismo ha aprobado esta semana la modificación de las Normas Subsidiarias que permitirán avanzar en el proyecto de recuperación de los baños de Arties de la mano del prestigioso arquitecto japonés Arata Isozaki. De este modo, se asegura que el proyecto definitivo pueda desarrollarse después de más de dos años de intentos fallidos por parte del anterior gobierno del Conselh Generau y el ayuntamiento de Naut Aran, que fueron incapaces de llevar a cabo una propuesta viable que no topara ni contra los intereses del proyecto ni de los vecinos de Arties. Este último replanteamiento desencalla el conjunto del proyecto, porque abandona la propuesta de urbanización y reduce el perímetro de afectación, manteniendo la idiosincrasia de la zona y el camino de acceso de tipo paisajístico.

12/2/09

Collaboracion/ TRABALH E IDÈES CLARES


Era participacion ena gestion publica implique èster eth blanc de tota sòrta de comentaris, opinions e critiques sus eth trabalh amiat a tèrme, e malurosament tanben, sus d’auti ahèrs, tot soent simples infàmies, que sonque ajuden a alimentar ath gran monstre dera enveja e era mediocritat.

En tot creir qu’era libertat d’opinion ei un dret constitucionau, totun, me susprenen, encara fòrça, opinions darrèrament publicades enes quaus s’afirme qu’era cultura d’Aran patís de desorientacion. Considèri qu’ua afirmacion d’aguest tipe resulte un acte d’irresponsabilitat per part de persones hòrtament vinculades ara gestion culturau des darrèri ans, e que non hè sonque evidenciar, dempús d’un an e miei de gestion deth govèrn deth Sindic Boya, quin a estat eth resultat des dotze ans anteriors en matèria culturau: ua accion mès pròpria d’un vòl galinacèu que non pas d’ua politica culturau clara e damb objectius concrèts, en tot obligar a méter en practica ara aquerò de que “era melhor defensa ei un bon atac”.

Pendent aguest an e miei de govèrn s’an artenhut grani èxits. Èxits en matèria de lengua, damb era creacion d’ua linha de conde infantil, ua linha de literatura juvenila qu’ei a punt de veir era lum, era implantacion deth programa deth Volontariat per Aranés, eth prumèr jòc infantil de lectoescriptura en aranés o era creacion deth Festivau de Teatre ena Escòla, entre d’auti.

S’an restablit es relacions damb eth sector educatiu deth país, fòrça maumetudes ena anterior etapa, en tot encetar un ambiciós projècte d’implantacion des naues tecnologies ena escòla, projècte que compde damb eth supòrt dera Generalitat de Catalonha; atau madeish, s’a encetat ua estreta collaboracion damb er IES d’Aran en tot acuélher a escolans d’aguest centre laguens deth programa Aula Dubèrta e en tot lutar contra er absentisme escolar, ath delà d’ajudar as familhes damb era gratuïtat des libres de tèxte en aranés, qu’enguan a suposat ua despena entath Conselh Generau de mès de 60.000 euros.

Aguest 2008 a vist nèisher es Prèmis 17 de Junh, prebotjadi des deth Departament de Cultura, es prumèrs prèmis nacionaus d’Aran que vòlen reconéisher era labor de persones e entitats a favor deth nòste país.

En matèria de musèus, cau díder qu’enguan s’a organizat era prumèra exposicion de produccion pròpria en mès de dètz ans (Aran clavis Regni), atau coma cinc exposicions mès. Ei remercable tanben eth trabalh realizat en patrimòni dera Val d’Aran, en tot auer-se actuat en lèu toti es nòsti pòbles e damb era prevision d’acabà’c de hèr aguest 2009 enes que manquen, e en tot tanben auer iniciat es tràmits entara declaracion de nau glèises araneses coma Bens Culturaus d’Interès Nacionau, e de d’auti monuments e glèises coma Bens Culturaus d’Interès Locau.

Per non parlar dera programacion culturau pròpria Aran damb Art, que vò apropar era activitat culturau que se pòt trapar enes granes ciutats ara gent que viu e trabalhe en nòste país, e que ven de barrar eth sòn dusau cicle d’iuèrn damb ua exitosa participacion e damb ua nauta qualitat artistica.

Ei fòrça eth trabalh que s’a amiat a tèrme pendent aguest temps, mès encara ne demore fòrça d’aute per hèr. Sigue coma sigue, coma didie Martí i Pol, eth temps ei just, tot ac place en lòc, e serà eth ciutadan d’Aran aqueth que jutjarà e balharà o treirà rasons as objectius artenhudi. Totun, aguest Govèrn trabalhe entàs persones e pes persones, damb vocacion de servici e damb es idèes clares, e dilhèu aquerò òc que pòt desorientar a mès d’un.

Maria Vergés, cap de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh Generau d'Aran e secretària d'Accion Politica d'Unitat d'Aran - PNA

5/2/09

Males practiques/ EL AYUNTAMIENTO DE VIELHA PAGA 450.000 EUROS PARA EVITAR LA JUSTICIA


El equipo de gobierno del Ayuntamiento de Vielha e Mijaran, formado por Convergencia (CDA) y PP, ha pagado una indemnización de 450.000 euros para evitar el cumplimiento de una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, que obligaba al consistorio a demoler parte de un edificio declarado ilegal, según revela hoy el diario Segre. A la sentencia de 2003, le siguió, el año siguiente, una interlocutoria de ejecución que ordenaba la demolición de parte del inmueble, cuya licencia de obras fue otorgada en 1997 por el actual alcalde.

En lugar de efectuar la demolición, en cumplimiento de la sentencia, el gobierno municipal ha optado, en marzo de 2008, por pagar la cuantiosa indemnización pública a la vecina afectada que interpuso la demanda contra las obras. El grupo de Unitat d'Aran en Vielha ve indicios de estafa procesal, prevaricación y malversación de caudales públicos.

Ante este incumplimiento normativo y la nula ejemplaridad pública que el actual equipo de gobierno de Vielha ha demostrado, cabe preguntarse si el pago de esta indemnización millonaria, fruto de una mala actuación del alcalde y aliado de CDA, forma parte del precio que Convergencia ha tenido que pagar (y nunca mejor dicho) para hacerse con el gobierno municipal de Vielha e Mijaran.