22/1/09
Opinion/ ES INFRAESTRUCTURES QUE VOLEM
Er estat des comunicacions en ensem deth Pirenèu ei un des rèptes mès importants d’aguesti naui tempsi. Er isolament qu’a caracterizat, bèth temps a, a parçans coma era Val d’Aran a agut ena termièra fisica era mòstra mès clara deth sòn aluenhament e lèu lèu era sua inaccessibilitat. En començament deth sègle XXI, eth cosmopolitisme practic d’ua societat emprenedora, qu’a sabut convertir eth problèma dera nhèu en ua oportunitat de progrès, e es besonhs imperants de mobilitat interterritoriau entàs centres de decision e servicis, an conferit ara comunicacion formes aplicatives mès immediates e interactives.
Dempús d’ans de letargia e d’ençà de 1948, Aran a vist, fin finau, era dubertura d’un nau tunèl d’accès pera carretèra N-230, en deseme de 2007 (açò qu’ei lèu dit!). Dilhèu rebrembam tot just era infraestructura deth vielh tunèl de Vielha, considerat en sòn moment eth mès dangerós d’Euròpa, mès aué compdam damb ua modèrna galeria damb tres carrils de circulacion, artenhudi aguesti pera determinacion e insisténcia serena des institucions e es ciutadans, e non pas per tot eth tapatge provocat per interèssi de curta volada. E ara se mos anóncie, tanben fin finau, era licitacion des òbres entà convertir era vielha infraestructura en corredor d’evacuacion e circulacion entà transpòrt pesant. Eth projècte de melhora dera N-230 auance ena sua aplicacion coma autovia en tram Rosselló – Almenar, en ues òbres adjudicades per lèu 30 milions d’èuros, entà connectar-se damb er aeropòrt d’Alguaire, previst entà enguan, e, en tram finau, damb Sopeira, dempús de tantes promeses e diuèrsi plans d’infraestructures successius.
Eth procès de bastiment des naues infraestructures ei costós e laboriós, atenudes es caracteristiques orografiques e ambientaus deth Prepirenèu e Pirenèu, mès ei ara quan, per prumèr còp, es besonhs istorics de mobilitat en aguestes contrades pòden començar a èster satisfèts, mentre es resultats remercables d’inversion en infraestructures d’anteriors govèrns conservadors, en toti es encastres administratius, presenten un balanç fòrça praube, aumens en Aran. Eth Govèrn deth Conselh Generau a era capacitat d’interlocucion dirècta damb es representants deth Ministèri de Foment e, pr’amor d’açò, manten convèrses damb aguesti ena negociacion entà persutar sus eth besonh d’amiar a tèrme, de forma prioritària, era melhora dera carretèra N-230 entre eth tunèl de Vielha e eth caplòc d’Aran, atau coma deth conjunt dera via enquiara termièra damb França. D’aguesta forma, eth Govèrn aranés vò refortilhar eth compromís entà garantir era seguretat des persones ena carretèra e preservar eth valor naturau der entorn, en tot descartar, atau coma a acceptat er actuau Govèrn der Estat, era possibilitat de bastir ua autovia e eth fòrt impacte qu’eth bastiment dera madeisha provocarie contra eth patrimòni deth nòste paisatge.
Per aguest motiu, ath marge de ridiculs partidismes, meteram en foncionament ua comission territoriau d’assessorament, formada peth Conselh Generau, es Ajuntaments d’Aran e eth Departament de Politica Territoriau e Òbres Publiques (PTOP), qu’analisarà es possibilitats tecniques deth nau traçat e incidirà ena definicion que vage proposant era administracion competenta (Foment) entà hèr valer es rasons deth territòri, segontes er acòrd ath quau arribèrem, en aguest sens, damb eth conselhèr Joaquim Nadal, eth passat 15 de mai de 2008. Siguec alavetz quan, justament, dèrem lum vèrda a un ambiciós Plan de Melhora des Accèssi entàs Nuclèus e Pòbles aranesi damb un impòrt de 4 milions d’èuros, que se desvoloparà enquia 2011, pr’amor que tanben mos impòrte era melhora des infraestructures intèrnes dera Val d’Aran e er accès entàs pòbles.
Quan s’assètien es bases entara melhora substanciau des nòstes infraestructures terrèstres, eth Conselh Generau apòste, ath viatge, per articular era Societat dera Informacion e eth Coneishement damb es infraestructures deth sègle XXI. Entà hè’c possible, compdam damb diuèrsi esturments d’accion e negociacion, qu’a miei tèrme sagen d’arténher es objectius que seguissen: a) modernizar era administracion publica ena relacion damb es ciutadans, per miei d’un Plan Director des TIC deth Conselh Generau; b) ampliar, en collaboracion damb era Generalitat, es servicis de telecomunicacions de banda ampla e telefonia mobila, e accelerar era arribada dera TDT entà tota era Val d’Aran abantes deth mes de mai; c) auançar enes projèctes de connexion damb era infraestructura de gas e fibra optica entà qu’Aran sigue mès competitiu ena naua economia; e d) estiéner es naues tecnologies ena aplicacion, dessènh e desvolopament der ensenhament, sector estrategic ena societat deth coneishement.
S’era incomunicacion terrèstra a mercat eth devier d’Aran e es parçans pirenèncs, eth progrès mos aufrís ara, per miei des naui hilats de telecomunicacions, era oportunitat d’èster capdauantèrs en apropament des territòris, alavetz aluenhadi, es uns damb es auti e damb es centres referenciaus ena prestacion de bens e servicis. Totun, èm dauant d’ua oportunitat plan bona entà melhorar era qualitat de vida des nòsti ciutadans e ciutadanes, hèt que, en definitiva, ei eth que compde.
Francés X. Boya Alós, sindic d'Aran e secretari generau d'Unitat d'Aran
20/1/09
Editoriau/ A LA CONTRA
Transcurridos los primeros veinte días de este nuevo año 2009 y cuando el mundo mira hoy a Washington en el día de posesión de Obama como 44º presidente de Estados Unidos, todavía es hora de que, mucho más cerca de nosotros, el partido en la oposición en Aran dé explicaciones públicas de su incumplimiento del pacto municipal de gobierno con el PP en el Ayuntamiento de Vielha e Mijaran.
Desde el punto de vista partidista, puede estar muy bien que el Ayuntamiento, en su último episodio de oposición imprudente al Conselh Generau d'Aran y a todo gobierno que desprenda hedor socialista, preste munición a su jefe de filas en la máxima institución cargando contra el estudio ambiental (¡y sólo es el estudio ambiental!) sobre el nuevo trazado de la N-230 para obtener cierto protagonismo público y, de paso, desviar la atención. Habría que recordar, tan sólo, que su partido aliado es firme defensor de la construcción de una autovía de fuerte impacto medioambiental.
Pero desde el punto de vista de la gobernabilidad, Convergencia ha mermado de forma considerable su credibilidad al confiar su legado político a la inestabilidad de un gobierno municipal sin rumbo ni liderazgo. Porque, como ha subrayado Joan Riu, el problema no es que el concejal del PP continúe su mandato como alcalde, sino que ello es muestra de que en Convergencia no tienen las cosas claras y pierden tiempo y energías a la espera de decidir el nuevo relevo. Sin embargo, es de temer que la alternanza tampoco resolverá los problemas de fondo de un equipo que gobierna en negativo: contra el Conselh, contra la Generalitat, contra el Gobierno central, faltado como está de una acción de gobierno propia de la que presumir.
19/1/09
Opinion/ VIELHA EN LA ECRUCIJADA
Vielha e Mijaran se encuentra en una encrucijada. Los retos presentes y futuros en lo social, económico, cultural, etc. tendrían que interperlarnos a todos, especialmente en estos tiempos de serias dificultades. Por eso, lo que menos nos conviene es un gobierno municipal sin liderazgo ni proyecto global para su ciudad y sus núcleos agregados. El incumplimiento del pacto de gobierno, formado por Convergencia (CDA) y PP, al prolongar el mandato del alcalde más tiempo del acordado, es sólo una muestra palpable del desconcierto y la parálisis en los que se ha sumido el Ayuntamiento.
Ahora que la política es más necesaria que nunca para generar confianza y nuevas oportunidades, es totalmente improcedente que los gobernantes incumplan la palabra dada para con sus ciudadanos y pierdan esfuerzos y energías en redefiniciones en el puesto de mando. El grupo de Unitat d’Aran en el Ayuntamiento de Vielha e Mijaran está trabajando para articular una alternativa de gobierno seria y responsable, que sea capaz de responder a las expectativas que los vecinos y vecinas esperan de su poderes públicos locales.
En estos momentos, Vielha y sus núcleos de población tienen una buena oportunidad para mejorar su espacio público, con la reforma de la red de calles, iluminación, infraestructuras y servicios básicos como el abastecimiento y distribución de agua y gas, que el Fondo Estatal de Inversión Local puede financiar. Y digo “puede”, porque, cuando escribo esto, el equipo de gobierno no ha informado aún sobre los proyectos a desarrollar de la mano de este fondo, que con buen criterio ha habilitado el Gobierno central para estimular la economía y el empleo en nuestros pueblos.
Por este motivo, tengo que lamentar que el equipo de gobierno haya aplicado la contención y la austeridad propias de ámbitos no prioritarios a un ámbito que sí entiendo primordial, el de las pedanías del municipio, que han visto congelada su financiación para este ejercicio. Y, sin embargo, hay muchas necesidades que atender, como el de la mejora de sus vías urbanas de acceso. También no entiendo cómo, en estos tiempos de crisis, comenzamos el año con una subida media del recibo del IBI de más del 15 %, como pueden comprobar nuestros vecinos y vecinas. Y todo ello, sin que Vielha disfrute ni siquiera de una pequeña parte de los proyectos prometidos.
A pesar de todo, Vielha puede disponer hoy de nuevos equipamientos deportivos y nuevas viviendas sociales, de los que el anterior gobierno de Unitat d’Aran es su principal forjador. Asimismo, se iniciarán, por fin, las tan esperadas obras de remodelación integral del IES d’Aran (Betren) para actualizar el viejo edificio, gracias a la inversión del Departamento de Educación de la Generalitat, valorada en unos 3 millones de euros.
Pero el gobierno municipal no puede vivir de las rentas del pasado y, por eso, le exigimos mayor responsabilidad, trabajo y liderazgo para llevar a cabo actuaciones tan importantes como la ejecución de la reforma del paseo de la Libertat, que Unitat d’Aran siempre ha priorizado con la elaboración de un proyecto financiado por el PUOSC, la Dirección General de Arquitectua i Paisatge y el 1 % cultural del Ministerio de Fomento, como así se hizo con la calle Sarriulèra; y para que se centre en acelerar las gestiones con el INCASOL en la promoción de más viviendas sociales, priorizando las de régimen de alquiler, y articular una propuesta clara que atienda las demandas de consumo y creación culturales, evitando el bochorno de casos como el del cierre del cine durante más de un año para reabrirlo apenas como estaba, entre otras acciones.
Vielha e Mijaran se merece unos gobernantes eficaces y diligentes para resolver los problemas que realmente preocupan, asumiendo su propia responsabilidad sin necesidad de recurrir al recurso fácil de echarle la culpa a anteriores gobiernos o a presentes administraciones de distinto color político, que son todas. Ante la inactividad del gobierno municipal, la obligación de Unitat d’Aran es advertir sobre el grave riesgo de letargo y alentar para que Vielha sea un claro reflejo de lo que queremos para nuestro país, Aran: que devenga un referente en las políticas de proximidad, bienestar y progreso social y económico en el conjunto del Pirineo, y que, desafortunadamente, el municipio está lejos de alcanzar hoy por hoy.
Joan Riu, pòrtaveu d'Unitat d'Aran en Ajuntament de Vielha e Mijaran
14/1/09
Notícia/ JOAN RIU: "CONVERGÉNCIA A FIAT ERA SUA SÒRT A UN GOVÈRN SENSE LIDERATGE NE PROJÈCTE"
Incompliment deth pacte CDA-PP en Vielha e Mijaran
Eth grop d’Unitat d’Aran en Ajuntament de Vielha e Mijaran a denonciat, per miei deth sòn pòrtaveu, Joan Riu, er incompliment deth pacte de govèrn municipau, format per Convergéncia e eth PP, “en prolongar eth mandat der unic còsso deth PP mès d’un an e miei, en contra deth tèrme mercat per andús partits”. Eth tèrme vencie en deseme de 2008, moment en qué se produsirie eth relèu ena presidéncia dera alcaldia. “Er incompliment d’aguest pacte demòstre que Convergéncia non ei un partit de fiar e que, per contra, a fiat era sua sòrt ara inestabilitat d’un govèrn sense lideratge ne projècte de municipi”, a declarat.
Entà Joan Riu, “eth problèma non ei qu’eth còsso deth PP sigue encara alcalde, senon qu’er incompliment deth pacte repercotís ena governabilitat de Vielha e Mijaran, que demore ara sòrt dera imprevision e era inactivitat”.
Dempús d’un an e miei de govèrn de Convergéncia e PP, “es resultats de govèrn son fòrça praubi e era manca de planificacion, fòrça elevada”. Totun, Riu a denonciat “era pujada mieja der IBI de mès deth 15%, coma pòden comprovar es ciutadans enes rebuts; era congelacion deth finançament entàs nuclèus poblacionaus, qu’an de besonh de naues inversions e mès atencion; e er hèt que Vielha seguisque sense es projèctes prometudi”. Ath delà, a avertit sus era ineficàcia der equip de govèrn “en desviar era responsabilitat de govèrn der Ajuntament a ues autes institucions e organismes”.
Melhorar es servicis publics damb eth Hons Estatau d’Inversion Locau
Eth pòrtaveu municipau d’UA s’a preguntat en qué invertirà er Ajuntament es sòs deth Hons Estatau d’Inversion Locau, qu’a amiat entà dauant eth Govèrn der Estat “entà estimular era economia e eth trabalh des nòsti pòbles”. Vielha e Mijaran pòt disposar de lèu un milion d’èuros entà naues inversions, e eth termini de sollicituds de finançament des memòries explicatives susceptibles d’èster costejades peth Hons finalize era pròplèu setmana. Mès er Ajuntament non a hèt publiques es sues demanes. Per aguest motiu, UA vò saber “qué pense hèr er Ajuntament damb aguesti sòs”.
Joan Riu a proposat qu’er Ajuntament priorize “era melhora e reforma der hilat de carrèrs, infraestructures e servicis publics essenciaus coma era aigua, e tanben des accèssi des nòsti pòbles”. Entà UA, er esfòrç des petiti projèctes s’aurie de redistribusir “segontes es besonhs de Vielha e de cada nuclèu, damb er objectiu de que se pogue melhorar era imatge des pòbles e eth foncionament des servicis basics”. “Se tracte, en definitiva, de melhorar era qualitat de vida des nòsti vesins e vesies”, a soslinhat.
Reforma deth Passeg, viuendes sociaus e mès progrès
Damb aguesta volentat, eth pòrtaveu a exigit “era execucion immediata dera reforma integrau deth passeg dera Libertat”, qu’Unitat d’Aran a agut coma prioritat, d’ençà que governaue, damb era elaboracion d’un projècte finançat peth PUOSC, era Direccion Generau d’Arquitectura e Paisatge dera Generalitat e er 1% culturau deth Ministèri de Foment. Entà hèc possible, a demanat “mès diligéncia per part der Ajuntament”, pr’amor que considère que “cau esvitar cassi coma eth deth cine, qu’a demorat barrat pendent mès d’un an entà tornar-lo a daurir damb ua lauada superficiau, en tot desestimar eth bastiment de 35 viuendes sociaus”.
En aguest sens, Unitat d’Aran apòste per “accelerar es gestions der Ajuntament entà qu’er Institut Catalan deth Solèr dera Generalitat assomisque era sua responsabilitat entà promòir pisi de proteccion sociau en tot priorizar es de règim de loguèr”.
Dauant dera “inactivitat” deth govèrn municipau de Vielha e Mijaran, Joan Riu a assegurat que “Unitat d’Aran ei ena obligacion d’articular un projècte ambiciós entà que Vielha non pèrde volada e pogue devier un referent enes politiques de proximitat, benèster e progrès sociau e economic en conjunt deth Pirenèu, e qu’aué malurosament ei luenh d’arténher”. E entà d’aquerò, calen “mès trabalh, mès responsabilitat e mès lideratge”.
5/1/09
Opinion/ REFORTIR ARAN
(Article publicat en diari Segre, ena seccion De lin e de lan, deth dia 3 de gèr de 2009)
I auec un temps en qué fòrça causes èren per hèr e tot ère lèu possible, coma diderie eth poèta. Er orizon se desdibuishaue a mesura qu’es governants auançauen a còp d’imprevision e, mentre eth doctrinarisme guanhaue terrèn, eth pensament demoraue inèrme, e era accion de govèrn devenguie mès erratica. Totun, i auie tant per hèr… Èren ues autes formes de hèr politica. Encara ara i a fòrça per hèr, mès, ena naua politica, era survelhança des ahèrs comuns respon a un trabalh constant, un compromís explicit e un discerniment collegiat des rèptes e oportunitats dera societat: eth torisme afronte era sua internacionalizacion e desestacionalizacion, era sanitat articule ua melhora dera atencion as usatgèrs, es servicis sociaus compdaràn damb ua residéncia assistida renauida, era politica territoriau dispòse d’un plan de melhora des carretères enquia 2011, era cultura e era lengua seguiràn damb eth saut sense precedents, enes darrèri ans, ena apòsta pera ofèrta culturau de qualitat, era lectura infantil e juvenil, era inversion en patrimòni, eca. Ena naua politica, era imprevision e era arrogància dèishen de mercar eth pas; e era possibilitat de cambiar es causes, atau coma era consciéncia dera complexitat, son eth marc d’accion e trabalh d’un projècte sociaument auançat e damb mès oportunitats de progrès. Non ei estonant, per tant, qu’analisis e actors dera vielha politica, paradigma dera desorientacion, projècten aguesta “desorientacion” coma critica as naui paramètres. Fortunosament, eth prètzhèt entà refortir un nau Aran ei dejà present e futur de toti. Erós 2009!
Amador Marqués, cap de Gabinet e Comunicacion deth Conselh Generau d'Aran e secretari de Comunicacion e Relacions Extèrnes d'Unitat d'Aran - PNA
I auec un temps en qué fòrça causes èren per hèr e tot ère lèu possible, coma diderie eth poèta. Er orizon se desdibuishaue a mesura qu’es governants auançauen a còp d’imprevision e, mentre eth doctrinarisme guanhaue terrèn, eth pensament demoraue inèrme, e era accion de govèrn devenguie mès erratica. Totun, i auie tant per hèr… Èren ues autes formes de hèr politica. Encara ara i a fòrça per hèr, mès, ena naua politica, era survelhança des ahèrs comuns respon a un trabalh constant, un compromís explicit e un discerniment collegiat des rèptes e oportunitats dera societat: eth torisme afronte era sua internacionalizacion e desestacionalizacion, era sanitat articule ua melhora dera atencion as usatgèrs, es servicis sociaus compdaràn damb ua residéncia assistida renauida, era politica territoriau dispòse d’un plan de melhora des carretères enquia 2011, era cultura e era lengua seguiràn damb eth saut sense precedents, enes darrèri ans, ena apòsta pera ofèrta culturau de qualitat, era lectura infantil e juvenil, era inversion en patrimòni, eca. Ena naua politica, era imprevision e era arrogància dèishen de mercar eth pas; e era possibilitat de cambiar es causes, atau coma era consciéncia dera complexitat, son eth marc d’accion e trabalh d’un projècte sociaument auançat e damb mès oportunitats de progrès. Non ei estonant, per tant, qu’analisis e actors dera vielha politica, paradigma dera desorientacion, projècten aguesta “desorientacion” coma critica as naui paramètres. Fortunosament, eth prètzhèt entà refortir un nau Aran ei dejà present e futur de toti. Erós 2009!
Amador Marqués, cap de Gabinet e Comunicacion deth Conselh Generau d'Aran e secretari de Comunicacion e Relacions Extèrnes d'Unitat d'Aran - PNA
Suscribirse a:
Entradas (Atom)