Nota editorial/ RUDA Y CONVERGENCIA

Convergéncia Democratica Aranesa (CDA) tiene un serio problema con la macrourbanización de Ruda, cuya licencia de obras ha sido declarada ilegal por parte del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Es CDA la principal responsable de semejante lío, puesto que ha sido el partido gobernante durante su tramitación y sigue ocupando hoy el bastón de mando en el Ayuntamiento de Naut Aran. Los que presumieron en su día de la buena gestión de la que son capaces, hoy tienen que ver cómo la justicia desacredita y desmiente el vano espejismo, al poner las cosas en su sitio. La política urbanística de CDA ha sido durante sus años de gobierno un auténtico desastre, como demuestra la masificación del Valle de Ruda. En la mayoría de sus proyectos, no se ha hecho una correcta planificación ni una adecuada tramitación. Ruda constituye un varapalo sin paliativos, Tuca está hoy en suspensión por un proyecto indefinido, en el que no se sabe si se prima más el negocio urbanístico o la dinamización que supone abrir una estación de montaña.

El problema de todo ello es que muchos de sus responsables políticos han creído que esto es la selva, han confiado ciegamente en el ordeno y mando, en el "esto lo hago porque lo digo yo", alegremente, impunemente. Pero eso creían, aunque siguen dando muestras empezando obras ilegales sin ningún tipo de permiso. Lo cierto es que lo tienen bastante peliagudo para salir de este lío fenomenal, y precisamente por eso, con algo se tiene que desviar la atención, evidentemente con toda la mala saña y con todo el juego sucio del que son capaces algunos (no saben hacerlo de otro modo), propagando narraciones fantasiosas que mezclan prostíbulos y asesinatos con la honorabilidad de políticos y responsables públicos de la "cuerda contraria". Sin duda, un auténtico ejemplo de juzgado de guardia. Pero, como en Ruda, todo acaba por situarse en su justo lugar.

Opinió/ L'EMBOLIC DE RUDA (editorial del diari 'Segre', 13 de juny de 2009)

La promoció de la Val de Ruda va resultar polèmica des del seu plantejament per les queixes de determinats sectors que lamentaven la construcció d'una macrourbanització en una de les zones de més riquesa mediambiental d'Aran. Però van pesar més els interessos econòmics i la política de compensacions amb Baqueira, de manera que el 2004 l'ajuntament de Naut Aran va concedir la llicència per a la construcció de 500 pisos, un pàrquing de 1.393 places i la base d'un telecabina que enllaça amb les pistes de Baqueira.

Cinc anys més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul·les les llicències, afirma que l'ajuntament aranès va utilitzar "fórmules artificioses i fins i tot rocambolesques" per autoritzar les obres i "evitar el que hauria d'haver sigut una denegació de la llicència" i pel que fa al telecabina, estima que "el consistori va autoritzar obres per a usos no permesos per al planejament sota l'artificiositat d'atorgar una llicència limitada a habitatge i aparcament". Tot un cop per a l'ajuntament de Naut Aran, que també deixa en evidència la supervisió de les normes d'Urbanisme, però el problema es planteja perquè la sentència arriba quan la majoria de la urbanització està construïda i venuda en bona part, amb el telecabina i el pàrquing en funcionament.

Tot i la sentència, els habitatges continuaven a la venda i, de moment, ningú té clar com s'executarà la sentència, en què afectarà l'obra construïda i quines responsabilitats es deriven de les actuacions comeses. L'actual ajuntament no sap, no contesta, mentre estudia possibles modificacions urbanístiques per adaptar les obres, continuant les que ja va fer el 2005 i el 2007, i els responsables d'Urbanisme tampoc tenen clar què fer fins que es revisi l'extensió del sòl ja edificat i veure quina és la proposta que formula l'ajuntament per sotmetre-la a la seua aprovació.

De moment, es plantegen retallar les obres pendents si excedeixen el límit d'edificació autoritzat, però s'haurà de veure si els demandants es donen per satisfets o exigeixen l'execució de la sentència en tots els seus termes i com se substancien les irregularitats comeses. Tot un embolic que previsiblement tardarà temps a resoldre's, en què els grans perjudicats, a més dels demandants, són els compradors d'uns habitatges amb les llicències anul·lades i que il·lustra sobre les irregularitats d'un model urbanístic poc controlat.

Actualitat/ RUDA, EL PREU DE LA MALA GESTIÓ

Urbanisme exigirà retallar obres a Ruda si superen el límit d'edificació autoritzat

Condició per legalitzar la llicència municipal de Naut Aran anul·lada per una sentència


Urbanisme exigirà retallar obres en la macrourbanització de Ruda si els treballs pendents superen el límit d'edificació autoritzat a la zona, com a condició per modificar la normativa urbanística i legalitzar així la llicència municipal anul·lada per una sentència. La resolució judicial obliga a restar de la superfície edificable la base del telecabina de Baqueira, que en el permís figura com un soterrani. Això podria afectar dos edificis encara no iniciats. D'altra banda, el consistori va al·legar al seu dia que els espais lliures superen el que estableix la norma.

La legalització de la llicència per als 500 pisos, el pàrquing i el telecabina de Baqueira a Ruda, anul·lada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, serà condicionada al fet que els immobles de la macrourbanització de Naut Aran no superin el límit de superfície que la normativa urbanística preveu en aquesta zona. Així es desprèn de les paraules del director general d'Urbanisme, Pere Solà, que va afirmar ahir a Lleida que el procés exigirà revisar quina extensió de sòl ja està edificada respecte al que autoritza la planificació urbanística. La major part dels habitatges ja estan construïts o en obres, mentre que el remuntador i l'estacionament ja estan en servei.

Solà va declinar pronunciar-se sobre les possibilitats de legalitzar la urbanització. "És l'ajuntament el que ha de presentar la seua proposta per sotmetre-la a l'aprovació de la comissió d'Urbanisme", va precisar. La sentència judicial obliga a restar de la superfície disponible per edificar els més de 350 metres quadrats que ocupa la base del telecabina, una cosa que podria afectar els dos blocs de pisos encara pendents de construir en el complex i ara paralitzats.

En la llicència que va concedir el consistori el 2004, aquestes instal·lacions hi figuren com a soterrani i no es computen com a superfície edificada, malgrat que estan sobre el nivell de terra. No obstant, el consistori va defensar al seu dia davant del tribunal que els espais lliures de la urbanització sumen 12.529 metres quadrats, davant dels 10.372 que estableix la planificació urbanística a Ruda. La sentència va rebutjar l'argument del consistori perquè la ubicació d'aquests espais no s'ajusta al que fixa la normativa del municipi.

Aquest diari ha intentat contactar, sense èxit, amb el consistori i el promotor de les obres, la firma Neu 1.500. D'altra banda, l'associació ecologista Ipcena, contrària a la urbanització de Ruda des del principi, preveu presentar al·legacions a les propostes que presenti Naut Aran per legalitzar el complex.

www.segre.com

Nota de actualidad

Intentar mezclar en un totum revolutum la última cadena de detenciones en Aran por un presunto homicidio con el universo político de Unitat d'Aran, formado por "delincuentes" y "amorales políticos", es de una miseria moral tan repugnante que sólo demuestra la banalidad del mal en la que suelen caer algunos, hundidos hace ya tiempo en las cloacas de la injuria y en las tinieblas del olvido.

Notícia/ RUDA VUELVE A SER PORTADA HOY EN 'SEGRE'

La immobiliària familiar de l'exalcalde de Naut Aran ven pisos sense llicència a Ruda

Unitat d'Aran/ LA ANULACIÓN DE LA LICENCIA DE RUDA DEMUESTRA LA INEFICACIA DEL GOBIERNO MUNICIPAL DE CDA

Unitat d’Aran – Partit Nacionalista Aranés denuncia la ineficacia del gobierno municipal de Convergencia (CDA) en Naut Aran después de que haya trascendido la anulación de la licencia de los 500 pisos de la macrourbanización de Ruda, el aparcamiento y el telesilla de Baqueira por parte del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

Para Unitat d’Aran, la resolución judicial supone un serio revés contra la política urbanística de CDA en Aran y Naut Aran y demuestra la poca solvencia del Ayuntamiento por su proceder “artificioso” y “rocambolesco”, en palabras de la misma sentencia. UA estima que el “caso Ruda” es un caso grave que evidencia la pésima gestión que CDA está llevando a cabo en Naut Aran, fruto del desgaste y de una actitud arrogante después de tantos años de mandato.

Asimismo, Unitat d’Aran lamenta la situación de inseguridad de todos los afectados a causa de la incapacidad del equipo de gobierno para ajustarse a la normativa vigente y dar trámite oportuno a un proyecto de esta embergadura, porque más de la mitad del complejo residencial se ha edificado y los aparcamientos y el telesilla ya prestan servicio en estos momentos. Ante estos hechos, UA insta al Ayuntamiento a cumplir con la ley y buscar soluciones urgentes para reparar todos los daños ocasionados.

Notícia/ JOAN RIU: "EL PLAN ZAPATERO PERMITE MEJORAR EL ESPACIO PÚBLICO DE VIELHA E MIJARAN"

El portavoz del grupo de Unitat d’Aran en el Ayuntamiento de Vielha e Mijaran, Joan Riu, se ha mostrado satisfecho con la puesta en marcha de las obras a cargo del Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo, conocido como Plan Zapatero, porque supone una inversión total de más de 950.000 euros para el municipio. Esta inversión está destinada, en su mayor parte, a la mejora del espacio público, como la remodelación del solar de los antiguos cuarteles militares de Vielha, con un coste de 327.000 euros.

En este sentido, Joan Riu ha recordado que el Ayuntamiento “tiene pendiente resolver todavía el destino final de este espacio” y ha apremiado al equipo de gobierno a que encuentre una “solución duradera y satisfactoria para los intereses generales” de Vielha.

Joan Riu ha declarado que “el Plan Zapatero constituye una oportunidad para Vielha e Mijaran, porque puede mejorar su espacio público, gracias a la sensibilidad del Gobierno central en estos tiempos de dificultades económicas”. Hay que recordar que ya han empezado las obras de mejora de las aceras del complejo del Hospital y la Residencia Geriátrica Sant Antòni y se han repuesto las aceras de la calle Castèth de Vielha.

Unitat d'Aran/ ÈM EURÒPA. SOM EUROPA. SOMOS EUROPA

Èm Euròpa

Volem mès Euròpa, perqué volem mès Aran, ei a díder, mès país, mès politiques sociaus, ambientaus e d’accion rurau, mès politiques de supòrt ara economia des familhes, es persones e es empreses, mès politiques de proximitat en ua Euròpa governada pera gent de progrès.

Unitat d’Aran – PNA balhe supòrt ara candidatura deth PSC – PSOE entath Parlament europèu, perqué apostam pera Euròpa sociau. Non volem es politiques neoliberals que defenen partits coma eth PP e CiU, perqué aguestes mos an amiat entara crisi actuau e dèishen ara intempèrie ara majoria.

Ara mos calen accions entà refortilhar er Estat de benèster e era proteccion sociau, dinamizar era economia des territòris, aumentar es inversions en òbres publiques e corregir es desigualtats. Sonque Euròpa les pòt garantir.

Euròpa, coma Aran, depen de tu.


Pera Euròpa sociau

Coma demòstre Unitat d’Aran en govèrn deth Conselh Generau d’Aran, Euròpa ei era oportunitat entà constituir un espaci sanitari comun entre Aran e França, ei era oportunitat entà estretir es relacions transfronterères en miei ambient e educacion, ei era oportunitat entà somar esfòrci entre andús costats dera termièra ena promocion deth torisme e es naues tecnologies. Euròpa ei era oportunitat entà mielhorar es servicis publics e era administracion entàs ciutadans e ciutadanes.



Som Europa

Volem més Europa, perquè volem més Aran, és a dir, més país, més polítiques socials, ambientals i d’acció rural, més polítiques de suport a l’economia des les famílies, les persones i les empreses, més polítiques de proximitat en una Europa governada per la gent de progrés.

Unitat d’Aran – PNA dóna suport a la candidatura del PSC – PSOE al Parlament europeu, perquè apostem per l’Europa social. Non volem les polítiques neoliberals que defensen partits com el PP i CiU, perquè aquestes ens han portat a la crisi actual i deixen a la intempèrie la majoria.

Ara ens calen accions per reforçar l’Estat de benestar i la protecció social, dinamitzar l’economia dels territoris, augmentar les inversions en obres públiques i corregir les desigualtats. Només Europa pot garantir-les.

Europa, com Aran, depèn de tu.


Per l’Europa social

Com demostra Unitat d’Aran al govern del Conselh Generau d’Aran, Europa és l’oportunitat per constituir un espai sanitari comú entre Aran i França, és l’oportunitat per estretir les relacions transfrontereres en medi ambient i educació, és l’oportunitat per sumar esforços entre ambdós costats de la frontera en la promoció del turisme i les noves tecnologies. Europa és l’oportunitat per millorar els serveis públics i l’administració per als ciutadans i ciutadanes.



Somos Europa

Queremos más Europa, porque queremos más Aran, es decir, más país, más políticas sociales, ambientales y de acción rural, más políticas de apoyo a la economía de las familias, de las personas y de las empresas, más políticas de proximidad en una Europa gobernada por la gente de progreso.

Unitat d’Aran – PNA da su apoyo a la candidatura del PSC – PSOE al Parlamento europeo, porque apostamos por la Europa social. No queremos las políticas neoliberales que defienden partidos como el PP y CiU, porque éstas nos han conducido a la crisis actual y dejan a la intemperie a la mayoría.

Ahora necesitamos acciones para reforzar el Estado de bienestar y la protección social, dinamizar la economía de los territorios, aumentar las inversiones en obras públicas y corregir las desigualdades. Sólo Europa puede garantizarlas.

Europa, como Aran, depende de ti.


Por la Europa social

Como demuestra Unitat d’Aran en el gobierno del Conselh Generau d’Aran, Europa es la oportunidad para constituir un espacio sanitario común entre Aran y Francia, es la oportunidad para reforzar las relaciones transfronterizas en medio ambiente y educación, es la oportunidad para sumar esfuerzos entre ambos lados de la frontera en la promoción del turismo y las nuevas tecnologías. Europa es la oportunidad para mejorar los servicios públicos y la administración para los ciudadanos y ciudadanas.